Glomour de bon apetit
Glamour de bon apetit refregat als morros de la nova infanta. Tot cau a terra en un enfangat petit pati de veïns com el mite dels cegs que agafen la llum de repent i la tiren a brosa perquè no volen veure encara que ho miren tot amb ulls de fisgones meretrius. Les gineteres del país de mai més vestien amb cabell enredat al voltant del malecón com si tot fos mirar l'ampli mar amb la perruqueria ben posada per la propera reunió amb els ministres del temps. Com si tot estés esperant un demà millor amb les faldilles ben apretades als malucs. Món que no para de deglutir el silifon de les eines de repressió arribada la maduresa, la clarividència, la solitud del terrestre dia a dia del comercial del temps i l'espai. No hi ha res més repressiu que la família, dèien, després del govern i les lleis dels poders suprems. Jo diria que no ha hagut res més repressiu que el poder econòmic caníval. Moltes maneres de viure uns dels altres, sense parar de deglutir passats i pressent, fu